Exhibitions

Exhibition “RITUS” Santa Coloma de Queralt

“RITUS exhibition” és el simple resultat d’un moment; d’una inversió gairebé carnavalesca en la que l’humà que dominava la natura ha passat a ser-ne un súbdit. L’entorn mana i en ell ja no som ni tant sols números; ara som un element del tot prescindible. Allunyats de la pressa contemporània decidim crear cabanes, pujar als arbres, tornar a l’origen, cercar pedres i fer-ne eines. Optem per callar i donar veu a les cordes fetes amb canyes, a les pintures sense rostre, als vidres trencats del camí. Decidim aturar-nos i situar-nos en el món que el nostre imaginari ha decidit crear. I us preguntareu el per què? i nosaltres diem – perquè sí-.

Núria Martín Esteban
(La Floresta, abril 2016)

Exhibition “El camí de les contradiccions” / “The way of contradictions”

Exposició “El camí de les contradiccions” / Exhibition “The way of contradictions”

Fer, malgrat tot / Malgrat tot, fer

Parlo per boca de molta gent, nostàlgica del passat, d’un passat no viscut i enrevessadament enyorat, em trobo dient o, més ben dit, defensant la ferma voluntat de reivindicar els nostres dies; de ser deutors dels temps que transcorren; d’acceptar que vivim en el moment en el que vivim, a gust o a desgana, girant la moneda o la truita, si es prefereix, però sense deixar d’enriquir-nos de tot el que ens fa bombejar la sang; el que empeny el vermell espès dels ventricles als capil·lars a ritmes desbocats, pizzicatos frenètics; el que eixampla els pulmons; el que ens fa gaudir i patir alhora, ens inquieta i ens ofèn, ens agrada i ens repugna. L’esponja grisenca mai dubta sobre què triar i sempre escull les coses que més la fan treballar, cada vegada més plena, més capaç.

El contradir-se és conseqüència de l’actuar i, en aquest món, tots som actors mediocres, com el malabarista a qui li cau sempre l’última bitlla o el Rei Lear que no sap aprofitar la fugida del guió, el lapsus de la pauta i, de sobte, calla. Calla poruga de trepitjar l’esglaó del surar, del contemplar sense ser vist, del fotre-se’n de tot i de tothom gràcies a la seguretat. La seguretat de les coses ben fetes, de la capacitat i de la confiança, un cop més, de girar la moneda o la truita, si es prefereix, i crear del dubte, del descuit, de l’anècdota, la veritable acció. Acció com a vida, escenari com a terra.

Malgrat tot, és tasca feixuga no emmirallar-se en el passat. Transportar-se a temps remots, afamats de detalls que ens fugen de la comprensió i fascinar-nos amb el que la història ens ha fet conèixer, sigui vertader o poc fiable, acceptant que la ficció genera imatges molt personals i, en definitiva, que el que te valor és imaginar, viatjar anys enrere i cap a futurs apassionants des d’un punt fix, sense necessitat de rigor històric, simplement amb la il·lusió del dubte, del qüestionar-s’ho tot, del pensar que potser va ser així i, sinó, tant me fa, ser ferms amb les nostres idees, contrastar-les i enriquir-les.

El platejat pàl·lid al rostre de Constantí, el porpra senyorial de Justinià i Teodora, el peu que li manca a un dels tetrarques de pòrfir a Sant Marc de Venècia, el ciri que cremava a la plaça de Burgos condicionant el temps dels mestres d’obres per presentar un projecte de catedral, les tropes triomfals de Marc Aureli escarpades sobre el fust helicoïdal que la pluja i el vent encara no han pogut vèncer, la preocupació del rei Martí en no tenir hereu en contraposició a l’alegria Trastàmara, les coves ennegrides pel sutge, la primera pedra i l’última en un marge de ponent… La història crea un imaginari que és engolit per ell mateix. Una bèstia morta de fam, de fam d’històries i d’afany per explicar-les s’engreixa, tipa de mentides que omplen la panxa, però plena de detalls, simples, admirables, que fan enlairar les ments més curioses permetent crear un aiguabarreig anacrònic que ens ajuda a afrontar-nos, o per què no?, a gaudir del present, augmentant inesgotablement aquest anacronisme etern que és la vida. La nostra, nodrida de les que ja han passat i preparada perquè el futur pugui aprofitar el millor de nosaltres, sigui gran o petit, tot pot ser rellevant. Des de la piràmide de Keops a la petita marca de cisell que hi ha en una de les seves pedres. Som una olivera mil·lenària plena d’empelts que encara fa néixer olives.

Pau Minguet. Belltall, agost del 2015.

INAUGURACIÓ EXPOSICIÓ “EL CAMÍ DE LES CONTRADICCIONS”. 9 de setembre de 2015. CAN GINESTAR

Inauguració:
Dimecres 9 de setembre a 2/4 de 8 del vespre.
El Celler de Can Ginestar
Carles Mercader 17, 08960 Sant Just Desvern

“Transportar-se a temps remots, afamats de detalls que ens fugen de la comprensió i fascinar-nos amb el que la història ens ha fet conèixer, sigui vertader o poc fiable, acceptant que la ficció genera imatges molt personals i, en definitiva, que el que te valor és imaginar, viatjar anys enrere i cap a futurs apassionants des d’un punt fix, sense necessitat de rigor històric, simplement amb la il·lusió del dubte, del qüestionar-s’ho tot, del pensar que potser va ser així i, sinó, tant me fa, ser ferms amb les nostres idees, contrastar-les i enriquir-les.”
Pau Minguet. Belltall, agost del 2015.

De dilluns a dijous, de 10.30 a 13 h i de 16.30 a 21.45 h. Divendres, de 16.30 a 21.45 h.
Dissabtes, de 10 a 13.15 h i de 18 a 20 h. Diumenges, de 12 a 14 h i de 18 a 20 h.

EXHIBITION NIL NEBOT “L’ART ÉS L’HOME AGREGAT A LA NATURALESA” BOCANORD

“L’ART ÉS L’HOME AGREGAT A LA NATURALESA”
Vincent Van Gogh

Sovint penso en aquesta frase, tothom sap que és l’art, però constantment s’està renovant la definició d’aquest, en part si algú hagués pogut explicar de forma precisa de què es tracta, potser no valdria la pena seguir investigant. Quan arribo al punt de no entendre el sentit de la meva pròpia pintura recorro a la frase de Van Gogh. Potser és més certa del que mai no havia pensat.

Potser l’art és una extensió de la naturalesa dintre de l’espècie humana, i està situat al nivell d’una necessitat vital per algunes persones. Potser l’art és simplement la conseqüència d’una sèrie de casualitats, com tot allò creat per la naturalesa. És aquí on resideix la bellesa de la pintura? Si l’art és l’extensió de la naturalesa dintre de cada un de nosaltres, perquè hem d’utilitzar materials artificials, quan la naturalesa ens ofereix tot el que necessitem?.

2014

EXHIBITION NIL NEBOT L’ART ÉS L’HOME AGREGAT A LA NATURALESA. ESPAI DE LLIURE CREACIÓ CARME MALARET

Exposició individual a l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret.

L’objectiu d’aquesta mostra, és apropar als seguidors de L’Espai de Creació Carme Malaret a la meva obra creada per al projecte “L’art és l’home agregat a la naturalesa”. Una part ha estat duta terme en mig de l’entorn natural mitjançant tècniques en què els materials artificials no hi tenen cabuda. El conjunt exposat pretén evocar en l’espectador les sensacions de la vida salvatge, representa un retrobament amb l’ànima més primitiva de l’esser
humà.

L’exposició mostra obres de caràcter pictòric i escultòric, a més a més de la projecció del vídeo “L’art és l’home agregat a la naturalesa” i de la mostra dels materials i eines que van ser utilitzats per crear-les.

2014

Exhibition “Desfiguracions” Nil nebot. Espai Lib

Exposició individual de Nil Nebot a l’Espai LIB.

“DESFIGURACIONS”
La llenya que ens escalfa mentre crema al foc a terra, a poc a poc deixa de fer guspires. Fins i tot el tronc més gran es consumeix i el vermell rogent de les brases es torna gris pàl·lid. En els boscos, els arbres de fulla caduca perden el verd i deixen a la vista el seu entramat de branques, com si d’un esquelet es tractés.

L’aspecte de les coses canvia. Res no és etern. El temps empeny amb molta força i ho sotmet tot a un constant canvi.

Representar amb pintura un procés de canvi és molt complicat. El fet d’intentar realitzar una imatge amb tots els diferents aspectes d’un cicle és una tasca molt arriscada. Possiblement la superposició o combinació d’estats d’aquest determinat cicle generarien incerteses i confusions. No crec que això fos un problema, ja que crear dubte i confusió al públic és un dels principals objectius de molts artistes.

Però el que generen les obres que el Nil Nebot presenta en aquesta exposició també té un gran atractiu. El que ell anomena desfiguracions potser són simples instants dins d’aquests cicles que jo he esmentat. Permeten a tothom que les observa el repte d’imaginar si aquesta peça ha tingut un passat, és el present, o serà el futur d’un element arrossegat per un riu tan cabalós com és el temps.

Pau Minguet
2014

Colective exhibition “SOM”

Quan s’exposen obres de diferents artistes en una mateixa exposició s’intenta trobar un diàleg entre les peces, una connexió que s’estableix entre les diferents obres.

La feina del comissari, sovint, és la de crear aquesta connexió mitjançant un discurs, un fil argumental per la mostra. En el cas de l’exposició que es presentarà el dia 11 de desembre a l’espai Bacantoh, la presència d’un comissari podria ser qüestionada per molta gent. Els 4 artistes que exposaran són joves de la mateixa generació. És inevitable trobar relació entre les seves obres ja que conviuen en la mateixa societat i els problemes i incerteses són compartits.

Els somnis, la natura, el voler refugiar-se del món que ens envolta els porta a crear una sèrie d’obres carregades de sentit que, de ben segur, juntes en un mateix espai permetran obrir un gran ventall d’interpretacions i diàlegs entre elles i amb tothom qui les contempli.

Pau Minguet
2013

EXHIBITION ESPAI CULTURAL FRANCOLÍ GALLERY

L’inici de l’aventura

Començar una trajectòria artística sempre és apassionant, però alhora es un camí ple d’incerteses. En els inicis de tots els artistes hi ha molts dubtes. Sovint, en artistes que han obtingut un cert prestigi s’observen els primer treballs per tal d’entendre la seva obra posterior. El treball que el Nil Nebot presenta en la seva primera exposició en què participa és l’inici d’un trajecte que ningú no sap cap a on anirà, però ben segur que estarà influenciat per aquestes primeres peces o, si més no, li serviran de base per a futurs camins.
En aquests moments inicials, percebem en l’obra del Nil algunes característiques. En primer lloc, la presència d’uns elements figuratius que es fonamenten en el seu domini del dibuix, el qual li permet experimentar amb gran seguretat. En segon lloc, els materials emprats per a realitzar les obres; sovint el fang i altres elements naturals substitueixen la pintura i plomes d’ocell, petits bastons o pedres, entre d’altres estris, s’utilitzen com a pinzells. L’ús d’aquesta sèrie d’elements fan que les peces estiguin dotades de textures molt peculiars. Finalment, el joc intern que es produeix en cadascun dels quadres, plantejant a l’espectador un punt de tensió entre la figuració (aquests personatges amb un fort lligam amb la naturalesa) i un tempteig amb allò abstracte, és el que dóna més força i personalitat a l’obra del jove artista.
A mesura que el camí del Nil Nebot avanci, sabrem la rellevància que haurà tingut aquesta obra inicial en la seva trajectòria com a artista. I mica en mica veurem com els dubtes i les incerteses es fondran.

Pau Minguet
2013