Archive for: març, 2015

EXHIBITION NIL NEBOT “L’ART ÉS L’HOME AGREGAT A LA NATURALESA” BOCANORD

“L’ART ÉS L’HOME AGREGAT A LA NATURALESA”
Vincent Van Gogh

Sovint penso en aquesta frase, tothom sap que és l’art, però constantment s’està renovant la definició d’aquest, en part si algú hagués pogut explicar de forma precisa de què es tracta, potser no valdria la pena seguir investigant. Quan arribo al punt de no entendre el sentit de la meva pròpia pintura recorro a la frase de Van Gogh. Potser és més certa del que mai no havia pensat.

Potser l’art és una extensió de la naturalesa dintre de l’espècie humana, i està situat al nivell d’una necessitat vital per algunes persones. Potser l’art és simplement la conseqüència d’una sèrie de casualitats, com tot allò creat per la naturalesa. És aquí on resideix la bellesa de la pintura? Si l’art és l’extensió de la naturalesa dintre de cada un de nosaltres, perquè hem d’utilitzar materials artificials, quan la naturalesa ens ofereix tot el que necessitem?.

2014

EXHIBITION NIL NEBOT L’ART ÉS L’HOME AGREGAT A LA NATURALESA. ESPAI DE LLIURE CREACIÓ CARME MALARET

Exposició individual a l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret.

L’objectiu d’aquesta mostra, és apropar als seguidors de L’Espai de Creació Carme Malaret a la meva obra creada per al projecte “L’art és l’home agregat a la naturalesa”. Una part ha estat duta terme en mig de l’entorn natural mitjançant tècniques en què els materials artificials no hi tenen cabuda. El conjunt exposat pretén evocar en l’espectador les sensacions de la vida salvatge, representa un retrobament amb l’ànima més primitiva de l’esser
humà.

L’exposició mostra obres de caràcter pictòric i escultòric, a més a més de la projecció del vídeo “L’art és l’home agregat a la naturalesa” i de la mostra dels materials i eines que van ser utilitzats per crear-les.

2014

Exhibition “Desfiguracions” Nil nebot. Espai Lib

Exposició individual de Nil Nebot a l’Espai LIB.

“DESFIGURACIONS”
La llenya que ens escalfa mentre crema al foc a terra, a poc a poc deixa de fer guspires. Fins i tot el tronc més gran es consumeix i el vermell rogent de les brases es torna gris pàl·lid. En els boscos, els arbres de fulla caduca perden el verd i deixen a la vista el seu entramat de branques, com si d’un esquelet es tractés.

L’aspecte de les coses canvia. Res no és etern. El temps empeny amb molta força i ho sotmet tot a un constant canvi.

Representar amb pintura un procés de canvi és molt complicat. El fet d’intentar realitzar una imatge amb tots els diferents aspectes d’un cicle és una tasca molt arriscada. Possiblement la superposició o combinació d’estats d’aquest determinat cicle generarien incerteses i confusions. No crec que això fos un problema, ja que crear dubte i confusió al públic és un dels principals objectius de molts artistes.

Però el que generen les obres que el Nil Nebot presenta en aquesta exposició també té un gran atractiu. El que ell anomena desfiguracions potser són simples instants dins d’aquests cicles que jo he esmentat. Permeten a tothom que les observa el repte d’imaginar si aquesta peça ha tingut un passat, és el present, o serà el futur d’un element arrossegat per un riu tan cabalós com és el temps.

Pau Minguet
2014

Colective exhibition “SOM”

EXHIBITION BACANTOH

Quan s’exposen obres de diferents artistes en una mateixa exposició s’intenta trobar un diàleg entre les peces, una connexió que s’estableix entre les diferents obres.

La feina del comissari, sovint, és la de crear aquesta connexió mitjançant un discurs, un fil argumental per la mostra. En el cas de l’exposició que es presentarà el dia 11 de desembre a l’espai Bacantoh, la presència d’un comissari podria ser qüestionada per molta gent. Els 4 artistes que exposaran són joves de la mateixa generació. És inevitable trobar relació entre les seves obres ja que conviuen en la mateixa societat i els problemes i incerteses són compartits.

Els somnis, la natura, el voler refugiar-se del món que ens envolta els porta a crear una sèrie d’obres carregades de sentit que, de ben segur, juntes en un mateix espai permetran obrir un gran ventall d’interpretacions i diàlegs entre elles i amb tothom qui les contempli.

Pau Minguet
2013

EXHIBITION ESPAI CULTURAL FRANCOLÍ GALLERY

L’inici de l’aventura

Començar una trajectòria artística sempre és apassionant, però alhora es un camí ple d’incerteses. En els inicis de tots els artistes hi ha molts dubtes. Sovint, en artistes que han obtingut un cert prestigi s’observen els primer treballs per tal d’entendre la seva obra posterior. El treball que el Nil Nebot presenta en la seva primera exposició en què participa és l’inici d’un trajecte que ningú no sap cap a on anirà, però ben segur que estarà influenciat per aquestes primeres peces o, si més no, li serviran de base per a futurs camins.
En aquests moments inicials, percebem en l’obra del Nil algunes característiques. En primer lloc, la presència d’uns elements figuratius que es fonamenten en el seu domini del dibuix, el qual li permet experimentar amb gran seguretat. En segon lloc, els materials emprats per a realitzar les obres; sovint el fang i altres elements naturals substitueixen la pintura i plomes d’ocell, petits bastons o pedres, entre d’altres estris, s’utilitzen com a pinzells. L’ús d’aquesta sèrie d’elements fan que les peces estiguin dotades de textures molt peculiars. Finalment, el joc intern que es produeix en cadascun dels quadres, plantejant a l’espectador un punt de tensió entre la figuració (aquests personatges amb un fort lligam amb la naturalesa) i un tempteig amb allò abstracte, és el que dóna més força i personalitat a l’obra del jove artista.
A mesura que el camí del Nil Nebot avanci, sabrem la rellevància que haurà tingut aquesta obra inicial en la seva trajectòria com a artista. I mica en mica veurem com els dubtes i les incerteses es fondran.

Pau Minguet
2013

Book “L’Art és l’home agregat a la naturalesa”

De nen sempre havia jugat al bosc, actualment, aquests jocs s’han convertit en la meva vida.
L’objectiu inicial d’aquest llibre era desenvolupar un mètode tècnic per poder fer art en l’espai natural; però construir aquesta sèrie de processos no era suficient, per això es va centrar a reflectir l’experiència personal que suposa crear al bosc.
El llibre pren forma de diari en el qual manifesto un procediment creatiu propi en què no està permesa la utilització de materials artificials.
Es tracta d’una edició limitada de 100 exemplars.

PETJADES DE FANG

Pròleg de Pau Minguet
Belltall, gener del 2014

Caminar per la muntanya és molt més complicat del que la gent pensa. Des de fa anys m’agrada molt fixar-me com les persones que no hi estan acostumades s’esforcen per encadenar les passes. Sempre tenen les mans preparades per frenar la caiguda, aferrar-se a una branca o desestabilitzar al company més proper. Sembla mentida que sempre trepitgen les coses que més rellisquen. Es perden, s’embruten, es punxen, s’esgarrinxen i sobretot es queixen, i molt!

Sempre m’he considerat un noi de muntanya. Acostumat als camins més complicats i als boscos més espessos. Però si he de dir la veritat, al Nil costa molt seguir-li el ritme. S’enfila amb pas ferm carena amunt, amb les mans a les butxaques, preveient sempre el camí que seguirà, anticipant les direccions i el rumb que prendrà. Observant, escoltant, pensant i sobretot respectant la natura que l’envolta. Aquest pas ferm sembla que sigui el mateix amb el qual s’ha aventurat en el camí de l’art. Però, de la mateixa manera que t’atures per contemplar el paisatge i recuperar-te una mica després de la pujada, pensant en tot el recorregut que has fet per arribar fins aquest punt, també cal, a l’hora de crear certes peces, aquesta pausa i reflexió.

Tot aquest contacte amb l’espai natural obre els ulls. Hi pot haver millor rebost que el bosc? La voluntat de deixar rastre, de conviure amb la natura, d’integrar-se, però, amb certa distància, assumint la condició de foraster però demanat ser acceptat per tot el que l’envolta és el que el Nil aconsegueix fer.

Sovint em plantejo l’obra del Nil com a quelcom que depèn molt de la natura, però que sense la intervenció física i intel·lectual d’ell mateix no es podria concebre. Igual que les primeres pluges que cauen després de sembrar empenyen el gra a néixer i a tacar d’un verd tendre tota la terra. Però quan a poc a poc s’hagi tenyit d’un brillant daurat tornarà a requerir la mà de l’home, de la mateixa manera que els llucs que creixen més rectes en els ametllers s’hauran de tallar perquè el fruit de la propera collita sigui de més qualitat. En certa manera, es deixa actuar a la natura però amb una sèrie de normes, de restriccions, d’atzars, i també, evidentment, de beneficis. Això es pot veure en el fet que les espigues de blat siguin més altes i espesses depenent de la pluja que les hagi regat o que una pedra on el Nil ha deixat restes de pigment tingui més o menys regalims. Dotant així a l’obra d’una sèrie de característiques molt particulars.

El dilluns 23 d’abril de l’any 1849 Eugène Delacroix va escriure: “Crec que es pot afirmar, segons les notícies que ens entren pels ulls des de fa un any, que tot progrés ha d’ocasionar necessàriament no un progrés encara major, sinó al final la negació del progrés, el retorn al punt del qual s’ha partit”. Segurament no podríem coincidir en aquest punt de partida que esmenta el pintor romàntic. S’ha de buscar un inici, una base, per més inventada o imaginada que sigui, traslladar-se en un lloc llunyà però alhora proper per a ell. És una tasca que el Nil realitza. La recerca d’aquest punt és el que permet que pugui seguir creant, però, amb la tranquil·litat que no hi ha una meta més enllà de la que ell mateix es pugui proposar.

Anar fent! I sense presses, perquè encara que el camí de l’art s’acabi, sempre ens quedarà passejar per la muntanya.