News

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE GRÀFIC DE NIL NEBOT “L’IMMENS MINÚSCUL”

13 d’octubre de 2016 a les 19:30 h.
Tinta Invisible Edicions
Lleó, 6 – 08001 Barcelona

En posar-se a pintar, no hi ha cap idea preconcebuda, l’única pauta a seguir podria dir-se que és el blanc primigeni i la interacció dels elements orgànics. L’aigua i el temps absorbent, tot submergit en una atmosfera etèria, prenen forma.

La nostra comprensió científica d’allò que ens envolta, ens dóna paraules per l’inexplicable, però entre tants infinits, encara hi queda espai per l’espiritualitat, per assumir que les paraules mai no podran dir-ho tot.

Les successions de punts, els gravats tectiformes, així com algunes ampolles i aparells passen a formar part d’un enrevessat teixit que navega a la deriva entre grans aiguades, veladures, camps de colors i textures.

Aquests són alguns dels trets característics que presenta aquest recull de la meva obra en aquarel·la del darrer any.

Amb molta il·lusió, tinc el plaer de presentar aquest llibre gràfic titulat L’immens Minúscul.

Exhibition “RITUS” Santa Coloma de Queralt

“RITUS exhibition” és el simple resultat d’un moment; d’una inversió gairebé carnavalesca en la que l’humà que dominava la natura ha passat a ser-ne un súbdit. L’entorn mana i en ell ja no som ni tant sols números; ara som un element del tot prescindible. Allunyats de la pressa contemporània decidim crear cabanes, pujar als arbres, tornar a l’origen, cercar pedres i fer-ne eines. Optem per callar i donar veu a les cordes fetes amb canyes, a les pintures sense rostre, als vidres trencats del camí. Decidim aturar-nos i situar-nos en el món que el nostre imaginari ha decidit crear. I us preguntareu el per què? i nosaltres diem – perquè sí-.

Núria Martín Esteban
(La Floresta, abril 2016)

new work making land art

This autumn i’ve been working several weeks in the mountains making land art. Here we have the results of a reflexive way of painting in absolute contact with nature. Being alone makes everything seem more personal and intense, that’s why i think that the best way to create is being alone.

Exhibition “El camí de les contradiccions” / “The way of contradictions”

Exposició “El camí de les contradiccions” / Exhibition “The way of contradictions”

Fer, malgrat tot / Malgrat tot, fer

Parlo per boca de molta gent, nostàlgica del passat, d’un passat no viscut i enrevessadament enyorat, em trobo dient o, més ben dit, defensant la ferma voluntat de reivindicar els nostres dies; de ser deutors dels temps que transcorren; d’acceptar que vivim en el moment en el que vivim, a gust o a desgana, girant la moneda o la truita, si es prefereix, però sense deixar d’enriquir-nos de tot el que ens fa bombejar la sang; el que empeny el vermell espès dels ventricles als capil·lars a ritmes desbocats, pizzicatos frenètics; el que eixampla els pulmons; el que ens fa gaudir i patir alhora, ens inquieta i ens ofèn, ens agrada i ens repugna. L’esponja grisenca mai dubta sobre què triar i sempre escull les coses que més la fan treballar, cada vegada més plena, més capaç.

El contradir-se és conseqüència de l’actuar i, en aquest món, tots som actors mediocres, com el malabarista a qui li cau sempre l’última bitlla o el Rei Lear que no sap aprofitar la fugida del guió, el lapsus de la pauta i, de sobte, calla. Calla poruga de trepitjar l’esglaó del surar, del contemplar sense ser vist, del fotre-se’n de tot i de tothom gràcies a la seguretat. La seguretat de les coses ben fetes, de la capacitat i de la confiança, un cop més, de girar la moneda o la truita, si es prefereix, i crear del dubte, del descuit, de l’anècdota, la veritable acció. Acció com a vida, escenari com a terra.

Malgrat tot, és tasca feixuga no emmirallar-se en el passat. Transportar-se a temps remots, afamats de detalls que ens fugen de la comprensió i fascinar-nos amb el que la història ens ha fet conèixer, sigui vertader o poc fiable, acceptant que la ficció genera imatges molt personals i, en definitiva, que el que te valor és imaginar, viatjar anys enrere i cap a futurs apassionants des d’un punt fix, sense necessitat de rigor històric, simplement amb la il·lusió del dubte, del qüestionar-s’ho tot, del pensar que potser va ser així i, sinó, tant me fa, ser ferms amb les nostres idees, contrastar-les i enriquir-les.

El platejat pàl·lid al rostre de Constantí, el porpra senyorial de Justinià i Teodora, el peu que li manca a un dels tetrarques de pòrfir a Sant Marc de Venècia, el ciri que cremava a la plaça de Burgos condicionant el temps dels mestres d’obres per presentar un projecte de catedral, les tropes triomfals de Marc Aureli escarpades sobre el fust helicoïdal que la pluja i el vent encara no han pogut vèncer, la preocupació del rei Martí en no tenir hereu en contraposició a l’alegria Trastàmara, les coves ennegrides pel sutge, la primera pedra i l’última en un marge de ponent… La història crea un imaginari que és engolit per ell mateix. Una bèstia morta de fam, de fam d’històries i d’afany per explicar-les s’engreixa, tipa de mentides que omplen la panxa, però plena de detalls, simples, admirables, que fan enlairar les ments més curioses permetent crear un aiguabarreig anacrònic que ens ajuda a afrontar-nos, o per què no?, a gaudir del present, augmentant inesgotablement aquest anacronisme etern que és la vida. La nostra, nodrida de les que ja han passat i preparada perquè el futur pugui aprofitar el millor de nosaltres, sigui gran o petit, tot pot ser rellevant. Des de la piràmide de Keops a la petita marca de cisell que hi ha en una de les seves pedres. Som una olivera mil·lenària plena d’empelts que encara fa néixer olives.

Pau Minguet. Belltall, agost del 2015.

INAUGURACIÓ EXPOSICIÓ “EL CAMÍ DE LES CONTRADICCIONS”. 9 de setembre de 2015. CAN GINESTAR

Inauguració:
Dimecres 9 de setembre a 2/4 de 8 del vespre.
El Celler de Can Ginestar
Carles Mercader 17, 08960 Sant Just Desvern

“Transportar-se a temps remots, afamats de detalls que ens fugen de la comprensió i fascinar-nos amb el que la història ens ha fet conèixer, sigui vertader o poc fiable, acceptant que la ficció genera imatges molt personals i, en definitiva, que el que te valor és imaginar, viatjar anys enrere i cap a futurs apassionants des d’un punt fix, sense necessitat de rigor històric, simplement amb la il·lusió del dubte, del qüestionar-s’ho tot, del pensar que potser va ser així i, sinó, tant me fa, ser ferms amb les nostres idees, contrastar-les i enriquir-les.”
Pau Minguet. Belltall, agost del 2015.

De dilluns a dijous, de 10.30 a 13 h i de 16.30 a 21.45 h. Divendres, de 16.30 a 21.45 h.
Dissabtes, de 10 a 13.15 h i de 18 a 20 h. Diumenges, de 12 a 14 h i de 18 a 20 h.

Inauguració exposició “Collserola” el dijous 21 de maig a Sant Just Desvern

Nil Nebot, Jan Nebot i Joaquim Orriols exposen amb Noplace.
C/Carles Mercader 14, Sant Just Desvern

“L’Homme est entre les images”
Paul Éluard

“Podríem suportar el pes d’una vida amb la visió d’una imatge.
En imatges anhelem, vivim i ens construïm.
El silenci natural, el silenci de la matèria, la música de colors i forma, la zona mítica dels avantpassats; una imatge per un diàleg perdut, la pàtria en un conjunt d’imatges, la lluita (conscient o no) de societat, temps histèric i individu, i la pau retrobada en un indret de la naturalesa, són constel·lacions de significats i imatges que viuen en el rerefons del dia d’aquests joves.”
I.C.

PAINTING LIVE AT THE CABARET

Dissabte 18 d’Abril, en Joaquim Orriols i jo vam ser convidats a participar en el Cabaret artístic al casal de joves de Sant Just Desvern. L’actuació anava acompanyada d’un àudio, i mostrava la nostra vivència del procés creatiu. Agraïments a la gent del cau per la seva organització, al públic per la seva atenció i en especial al Jan Nebot per documentar l’acció amb la seva fotografia.